português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
BAIX IMPERI []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 5
go to page              


1 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Inicis crítics del poblament rural altmedieval a Catalunya : el segle V a la llum de l'arqueologia / Jordi Gibert Rebull
Gibert i Rebull, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 69-108 (Dossier
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Es presenta una anàlisi arqueològica de les transformacions que afectaren el món rural en el marc de la crisi de l'estat romà en el segle V i que donaren lloc a l'aparició del poblament altmedieval. Amb aquest fi, es descriuen, es comparen i s'interpreten tres fenòmens arqueològics concrets i els seus contextos materials: el final de les vil·les baix-imperials, les ocupacions en cova i els assentaments en alçada.


Matèries: Epoca romana ; Baix imperi ; Alta edat mitjana ; Arqueologia medieval ; Poblament ; Societat rural ; Jaciments arqueològics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[400 - 500]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/424530
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/45099
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Origen de la configuració ocupacional de les terres gironines. Una proposta / J. M. Nolla i J. Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 9-32 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'analitza la perduració de diversos assentaments de diferent categoria, amb uns orígens a la baixa romanitat i antiguitat tardana, que amb el temps van ser l'embrió de moltes de les poblacions actuals, sovint desplaçant-ne la ubicació respecte a uillae abandonades i/o transformades, conservant el topònim o el patronímic. Llocs d'habitatge modestos (però també petits temples), adaptats a la nova manera de conrear el camp després de l'enfosament del model de la uilla, els quals van perdurar en època visigoda i carolíngia.


Matèries: Epoca romana ; Baix imperi ; Epoca visigòtica ; Epoca carolíngia ; Poblament ; Nuclis de població ; Toponímia ; Estructures arqueològiques ; Arqueologia ; Fonts documentals
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[0000 - 1000]
Autors add.:Casas, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/412925
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 92
select
print

Bookmark and Share
De visigots a catalans : de quan no parlàvem català (segles V-X) / Joan Santacana, Cristòfol A. Trepat
Santacana i Mestre, Joan


Benicarló : Onada Edicions, 2022
216 p. ; 15 cm
ISBN 9788418634987

A la història de Catalunya hi ha un període que sovint resulta fosc: el que transcorre entre el segle III i el segle X i que correspon a les etapes del Baix Imperi Romà (235-476), a la dominació visigòtica (411-715) i al període carolingi (715-992), abans de la feudalització del territori (segle XI). Per a molta gent la Catalunya que coneixen comença més o menys l'any 1000 i totes les etapes anteriors són com una mena de passadís per on desfilen pobles i més pobles, alguns de coneguts i altres de desconeguts, que passen pel país sense deixar-hi rastre; es parla dels grecs, els fenicis, els ibers, els romans, els visigots i els àrabs fins que, finalment, ja som catalans! Però la Història, concebuda com un pas continu d'invasors, té poc sentit perquè així no s'entén com va anar cristal·litzant una llengua que porta aparellada tota una cultura amb una identitat clara que qualifiquem de catalana, una llengua distinta de la parlada en les àrees geogràfiques del seu entorn. No resulta fàcil, però, trobar plantejada aquesta problemàtica en un sol llibre, on es pugui comprendre l'autèntica naturalesa d'una cultura i d'un país que, si bé es comença a manifestar al voltant del primer mil·lenni, amaga, en canvi, unes arrels molt més profundes, sense les quals res posterior no té sentit. Hem recollit la recerca feta des del darrer terç del segle passat i la presentem a qui tingui el neguit o la curiositat de saber com érem abans de ser catalans, o millor dit, quan ja érem catalans però no ho sabíem. (Editorial).



Matèries: Baix imperi ; Epoca visigòtica ; Epoca carolíngia ; Alta edat mitjana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[400 - 1000]
Autors add.:Trepat i Carbonell, Cristòfol A.


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Terra Sigillata Africana C amb decoració aplicada en terres nord-orientals de l'antiga Tarraconense / Josep Casas, Josep M. Nolla
Casas i Genover, Josep


En: Empúries. Barcelona, núm. 55 (2007) , p. 163-183 : il. (Estudis
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.


Matèries: Epoca romana ; Baix imperi ; Ceràmica ; Decoració i ornamentació ; Iconografia ; Comerç ; Arqueologia
Àmbit:Catalunya ; Africa
Cronologia:[2007]
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M.
Accés: https://raco.cat/index.php/Empuries/article/view/138918
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 92
select
print

Bookmark and Share
La Moneda baiximperial de Roses / Marc Bouzas
Bouzas Sabater, Marc


Girona : Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2019
190 p. : il., map., gràf. (Estudis arqueològics, 11) 



Matèries: Epoca romana ; Baix imperi ; Moneda ; Arqueologia ; Numismàtica
Àmbit:Roses
Cronologia:[218 aC - 415 dC]
Autors add.:Universitat de Girona. Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 92
select
print

Bookmark and Share
Del Baix Imperi a la presència dels àrabs / Pere de Palol
Palol i Salellas, Pere de


En: 001201 Jornades d'Història de l'Empordà: Homenatge a J. Pella i Forgas. [Actes]. [Girona] : Patronat Francesc Eiximenis, 1987. p. 121-128



Matèries: Baix Imperi ; Epoca romana ; Epoca visigòtica ; arqueologia ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya ; Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[s. III aC -600]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Fundació Bosch i Cardellach; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona); B. Salvador Raurich (Begur); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Fages de Climent (Figueres); B. Ernest Lluch (Girona); B. Municipal de Lloret de Mar; B. Popular (Palafrugell); B. Lluís Barceló i Bou (Palamós); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Francesc Caula (Sant Joan les Fonts); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Ciuitatis Impuritanae Coementeria: les necròpolis tardanes de la Neàpolis / Josep M. Nolla i Jordi Sagrera
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Estudi General. Girona, núm. 15 (1995) , p. 9-329
Número monogràfic. Bibliografia.


Matèries: Epoca romana ; Baix imperi ; Alta edat mitjana ; Jaciments arqueològics ; Estructures funeràries ; Cementiris ; Temples
Matèries:Ciutat antiga d'Empúries
Àmbit:Empúries - Escala, l'
Cronologia:[300 - 711]
Autors add.:Sagrera i Aradilla, Jordi
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43723
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Borja (URL); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 92
select
print

Bookmark and Share
Una Inscripción funeraria de Tarraco del bajo imperio / Géza Alföldy
Alföldy, Géza


En: 151913 Miscel·lània arqueològica : a Josep M. Recasens. Tarragona : El Mèdol, 1992. p. 13-17 : il.



Matèries: Epigrafia ; Epoca romana ; Baix Imperi ; Estructures funeràries
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1992]
Localització: B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Víctor Català (L'Escala); B. Pública de Tarragona; B. Pública (La Selva del Camp); B. Pere Anguera (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els principals camins de la història, la cultura i l'art condueixen i s'agrupen a Centcelles. Pintures i mosaics / Lluís Papiol Molné
Papiol Molné, Lluís


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 36 (2020) , p. 7-49 : il.

Estudi d'alguns elements tècnics de la pintura i el mosaic d'època romana, amb especial referència a la sala de la cúpula del monument de Centcelles.


Matèries: Epoca romana ; Baix imperi ; Alta edat mitjana ; Vil·les romanes ; Monuments ; Art romà ; Mosaics ; Pintura ; Cristianisme
Matèries:Vil·la romana de Centcelles
Àmbit:Constantí
Cronologia:[350 - 600]
Accés: https://raco.cat/index.php/Constanti/article/view/3734218
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Municipal de Constantí


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Quintana (Cervià de Ter, el Gironès). La fase baixrepublicana / Josep M. Nolla, Josep Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Cypsela. Girona, núm. 20 (2014-2016) , p. 209-224 : il. (Estudis
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Epoca romana ; Baix imperi ; Excavacions arqueològiques ; Instal·lacions agràries ; Sitges ; Objectes arqueològics
Àmbit:Cervià de Ter
Cronologia:1983 - 1984
Autors add.:Casas i Genover, Josep
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/327603
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Circulació de moneda baiximperial a les ciuitates de Girona i Empúries durant el baix Imperi romà [Fitxer informàtic] / Marc Bouzas ; [dirigida per: Josep Burch i Rius]
Bouzas Sabater, Marc


Girona : Universitat de Girona, 2019
Dirigida per: Burch i Rius, Josep. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (1307 p.)

Aquest treball té com a principal objectiu establir els patrons de circulació de la moneda baiximperial al territori de les ciuitates de Girona i Empúries durant el període que es coneix com a baix Imperi romà. Serà a través d'un exhaustiu estudi de tot el material numismàtic recuperat en excavacions arqueològiques, que quedarà agrupat en un catàleg, des d'on s'elaboren les estadístiques i el buidatge de dades que permeten definir quin tipus de moneda fou la més present en el territori i plantejar-nos el perquè. Partim de la premissa que les economies regionals poden ser molt diferents i que és a través d'estudis locals com el que aquí plantegem des d'on es pot abordar la confecció de models econòmics globals per al baix Imperi, així com veure l'afectació real de les reformes i els canvis en el valor nominal de la moneda sobre el terreny. A més de la circulació pròpiament dita s'aborden altres temes, essent un dels més destacats establir quina era el tipus d'economia imperant al territori: de base natural o per contra monetitzada; però també quina era la concepció de la pròpia moneda dins el sistema econòmic: si posseïa un valor fiduciari o era un valor de base ponderal. Es realitza també una caracterització de diferents aspectes de la moneda circulant, tant del tipus majoritari com de la resta. Així doncs a partir de l'estudi del metall, el nominal, la cronologia, la procedència i l'emissor s'estableixen quines són les monedes que més arribaren al territori i plantegem quines foren les més usades de manera plausible. El pes de les monedes d'imitació dins dels circuits monetaris també és avaluat, atès que és un element clau en l'aproximació al tipus d'economia. Finalment, es comparen les dades extretes en aquest territori amb les que altres estudiosos han analitzat en altres zones, amb la voluntat de copsar possibles dinàmiques similars en altres regions imperials.


Matèries: Tesis doctorals ; Numismàtica ; Moneda ; Metalls ; Emissió de moneda ; Epoca romana ; Baix imperi ; Economia ; Ciutats ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Ciutat antiga d'Empúries ; Ciutat romana de Gerunda
Àmbit:Girona ; Empúries - Escala, l'
Cronologia:[200 - 500]
Autors add.:Burch i Rius, Josep (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668027
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Obsessa Terrachona marithimas urbes obtinuit : l'impacte de la conquesta visigoda de Tàrraco per Euric segons les fonts escrites i l'arqueologia / Meritxell Pérez Martínez
Pérez Martínez, Meritxell


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 23 (2013) , p. 237-248 : il. (Documents
Fonts i bibliografia. Resums i títols en català i anglès.

Les fonts escrites situen a l'últim terç del segle v la conquesta visigoda de Tàrraco pels exèrcits del rex Euric i, amb ella, la del conjunt de la província romana. La historiografia tradicional va interpretar aquests episodis com l'inici d'una fase de decadència irreversible que hauria portat com a conseqüència una pèrdua significativa de les antigues atribucions de la ciutat en tant que capital de la Tarraconense romana. L'objectiu d'aquest article és proporcionar una relectura de les fonts convencionals que permeten afrontar l'estudi històric de l'impacte de la conquesta visigoda de Tàrraco d'acord amb els paràmetres renovadors de la historiografia recent, desenvolupada en àmbit europeu. L'estudi de les fonts tex- tuals, amb una perspectiva actual, revela un impacte limitat dels inicials episodis de conquesta, així com una preservació significativa de l'antic entramat social pels visigots. Les conclusions provinents de l'estudi arqueològic ocupen un lloc fonamental en la superació d'antigues interpretacions, alhora que avalen una continuïtat im- portant de les dinàmiques de transformació urbanística iniciades per la ciutat tardana en un moment anterior.


Matèries: Edat antiga ; Epoca romana ; Baix imperi ; Alta edat mitjana ; Epoca visigòtica ; Fonts documentals ; Arqueologia
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[472 - 511]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/283572
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Las Excavaciones de la Paeria, los niveles augusteos y bajo-imperiales. La terra sigillata / Arturo Pérez Almoguera
Pérez Almoguera, Arturo


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 9 (1999) , p. 215-252 : il. (Documents
Notes i bibliografia. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Arqueologia urbana ; Epoca romana ; Baix Imperi ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Comerç ; Estratigrafia
Àmbit:Lleida
Cronologia:1961 - 1967; 1976; 1982-1986
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/251139
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Técnicas constructivas en la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía. Planteamientos y estrategias de investigación para una propuesta de síntesis / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Josep Maria Macias i Solé
Beltrán de Heredia i Bercero, Julia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 16-38 : il. (Construint a l'antiguitat tardana
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

La documentació i l'anàlisi de les tècniques constructives a l'antiguitat tardana és un objectiu poc comú en la recerca arqueològica sobre aquest període, en part a causa d'una implantació encara incipient de l'arqueologia de l'arquitectura. Aquest document pretén abordar la necessitat de dur a terme aquesta tasca, sobre la base de l'exposició d'una sèrie de tècniques específiques que, en un context de deshomogeneïtzació, permeten reconèixer elements comuns. Com a preàmbul, s'exposen una sèrie de criteris d'anàlisi i descripció que caldrà tenir en compte en el futur, en cas de desenvolupar projectes globals de caracterització d'un període històric fonamental per comprendre la pervivència de les tècniques constructives romanes i la seva influència a l'alta edat mitjana.


Matèries: Arquitectura ; Tècniques de construcció ; Arqueologia ; Metodologia històrica ; Epoca romana ; Baix imperi ; Alta edat mitjana
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[200 - 700]
Autors add.:Macias i Solé, Josep Maria
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/01_Macias Beltran 12_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Tècnica constructiva de l'edifici octogonal de Can Ferrerons (Premià de Mar, Barcelona) / Ramon Coll Monteagudo i Marta Prevosti i Monclús
Coll i Monteagudo, Ramon


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 94-105 : il. (Construint a l'antiguitat tardana
Bibliografia. Inclou annex fotogràfic. Resums en català, castellà, anglès i francès.

L'edifici octogonal de Can Ferrerons, que conserva parets de fins a tres metres d'alçada, es va construir seguint les tècniques constructives pròpies dels edificis nobles dels segles IV, V i VI. Els fonaments són d'encofrat perdut, el primer tram aeri dels murs és de maçoneria o paredat, mentre que a partir de la segona filada s'utilitza l'encofrat. La construcció en tongades serveix per anar entrelligant els murs. S'hi detecta, en algun punt, la tècnica del pseudo opus spicatum. Els angles estan reforçats amb grans carreus, com és comú en aquest tipus d'edificis tardoantics. Es tracta del darrer testimoni constructiu d'aquesta important vil·la romana, que en les darreres fases de vida pateix una ruralització i degradació considerables.


Matèries: Arquitectura ; Tècniques de construcció ; Jaciments arqueològics ; Estructures arqueològiques ; Epoca romana ; Baix imperi ; Alta edat mitjana ; Vil·les romanes ; Instal·lacions agràries
Matèries:Vil·la romana de Can Ferrerons de Premià de Mar
Àmbit:Premià de Mar
Cronologia:[420 - 540]; 1969 - 2015
Autors add.:Prevosti i Monclús, Marta
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/05_Coll-Prevost
2012_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Tècnica i arquitectura tardoantiga de Centcelles (Tarragona). Observacions i primeres reflexions / Josep M. Puche i Fontanilles, Jordi López i Vilar
Puche i Fontanilles, Josep M.


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 12 (2016) , p. 128-143 : il. (Construint a l'antiguitat tardana
Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

Centcelles és un monument sobradament conegut, especialment per la seva decoració musiva. Però poques vegades s'ha tractat la seva arquitectura. En aquesta article es recull un seguit d'observacions sobre la tècnica constructiva del monument, del qual es fa un primer estudi. Això ha permès, conjuntament amb un treball anterior, il·luminar alguns aspectes poc clars i proposar que l'edifici actual és el resultat de diverses fases constructives, una de les quals clarament sumptuària, potser inconclusa. Sobre aquesta, es documenta una continuïtat d'ocupació que podem intuir que perdura tota la tardoantiguitat fins avui dia. El treball presenta aquestes observacions amb la intenció de servir de base a una nova manera d'estudiar i entendre aquest monument.


Matèries: Arquitectura ; Tècniques de construcció ; Epoca romana ; Baix imperi ; Alta edat mitjana ; Vil·les romanes ; Monuments ; Elements arquitectònics
Matèries:Vil·la romana de Centcelles
Àmbit:Centcelles - Constantí
Cronologia:[350 - 600]
Autors add.:López i Vilar, Jordi
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/07_Lopez-Puche 12_2016.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Remolí de l'Esvàstica / LLuís Papiol Molné
Papiol Molné, Lluís


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 24 (2008) , p. 13-19 : il.


Matèries: Mosaics ; Vil·les romanes ; Art romà ; Art paleocristià ; Epoca romana ; Baix imperi
Matèries:Vil·la romana de Centcelles
Àmbit:Centcelles - Constantí
Cronologia:[2008]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Constanti/article/view/333082
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Municipal de Constantí


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Origen y desarrollo de la huerta de Tortosa (siglos IV-XII). El proceso de formación de un macro-espacio irrigado en el levante peninsular / Joan Negre Perez
Negre Pérez, Joan


En: Historia agraria. Murcia, 66 (Agost 2015), p. 11-40 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

En aquest article ens centrarem, a partir de l'exemple de la ciutat de Tortosa, en l'origen i desenvolupament d'una horta urbana fluvial del vessant mediterrani. Aquest cas ha servit per mostrar aquest tipus de processos formatius que solen tenir lloc entre l'Antiguitat i l'Edat Mitjana. A partir de l'anàlisi minuciosa de les fonts escrites, tant les publicades com altres inèdites, així com del registre arqueològic generat mitjançant una campanya bianual de prospecció extensiva, hem tractat d'analitzar en profunditat la gènesi d'aquests espais. Els principals objectius d'estudi han estat: els petits espais de cultiu de ribera, la construcció d'una horta urbana irrigada destinada a satisfer les necessitats de la ciutat i les implicacions de cadascuna d'aquestes eleccions. De nou, hem reexaminat certes propostes historiogràfiques sobre la hidràulica andalusina i el seu impacte en les poblacions indígenes peninsulars a partir d'un intens treball de camp i de la completa revisió de les fonts històriques. Gràcies a això, s'han pogut deduir algunes conclusions particulars sobre el nivell d'aculturació d'aquesta regió, que han estat incorporades al complex debat sobre el procés d'islamització de l'Al-Andalus.


Matèries: Baix Imperi ; Alta edat mitjana ; Horta ; Séquies ; Irrigació ; Epoca musulmana ; Agricultura ; Tècniques agrícoles ; Historiografia
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[300 - 1200]
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=682
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 92
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Ejecución de Fructuoso de Tarragona : una condena romana inusual para un obispo / María Amparo Mateo Donet
Mateo Donet, María Amparo


En: Hispania antiqua. Valladolid, num. 40 (2016) , p. 291-301

El Bisbe Fructuoso de Tarragona va ser condemnat, al costat dels seus dos diaques a morir en la foguera enmig de l'amfiteatre per ordre del governador romà. És un tipus de mort emprat freqüentment amb els màrtirs cristians; no obstant això, en aquest article es mostra que el seu ús no va ser tan comú amb membres importants de l'església, com els bisbes, normalment castigats a altres suplicis menys violents. El seu cas constitueix, juntament amb el d'altres dos bisbes una excepció que ha de ser valorada.


Matèries: Bisbes ; Màrtirs ; Execucions ; Persecucions religioses ; Epoca romana ; Baix Imperi ; Cristianisme
Matèries: Fructuós, Sant
Àmbit:Tarragona
Cronologia:259
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5843329
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 92
select
print

Bookmark and Share
Centcelles : la cúpula encriptada. Hipòtesis, controvèrsies i noves aportacions sobre la vil·la i el monument / Ricard Escarré Pinto
Escarré Pinto, Ricard


En: dConstantí : revista d'informació municipal. Constantí, núm. 2 (novembre 2007), p. 18-23



Matèries: Arqueologia ; Estructures arqueològiques ; Vil·les romanes ; Monuments ; Sepulcres ; Mosaics ; Epoca romana ; Baix Imperi ; Alta edat mitjana ; Art romà ; Art paleocristià
Àmbit:Centcelles - Constantí
Cronologia:[2007]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Municipal de Constantí


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 5
go to page              

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3